-->

Nutrició

Nutrició segura i saludable

El Banc dels Aliments te el propòsit d’oferir una alimentació, segura i saludable, a les persones a qui van destinats els aliments que es distribueixen per les entitats socials que els reparteixen.

En aquest sentit, s'ha definit una dieta estàndard de 2.000 kcal/dia i s'estima que una persona necessita 484 quilos d'aliments bàsics.

Tanmateix el BdA no disposa ni dels aliments necessaris per cobrir aquestes necessitats definides, ni disposa dels recursos adequats per aconseguir-ho. Per això cada any analitzem el percentatge de la cobertura aconseguida per cadascun dels aliments bàsics distribuïts i, amb les compres que realitzem mitjançant les donacions de diners aconseguits, ens centrem en aquells aliments que considerem més essencials per aconseguir el nostre propòsit d’una dieta equilibrada i el més completa possible.

Necessitats d'alimentació cobertes pel BdA

Alimentació saludable

Una alimentació saludable significa que ha de ser equilibrada, suficient i segura: ha de cobrir els requeriments nutricionals; ha de cobrir les necessitats energètiques que necessita la persona i no ha de comportar un risc per a la salut de la persona; també ha d'estar distribuïda adequadament al llarg del dia, segons el ritme de vida de cadascú.

Els requeriments nutricionals i energètics depenen de l'edat. No té les mateixes necessitats un adolescent que una persona gran sedentària, una dona embarassada o un esportista professional.

L'alimentació ha de ser variada, la dieta quotidiana ha de contenir la màxima varietat possible d’aliments, per a garantir-nos una aportació de nutrients que eviti possibles carències.

Cal tenir en compte que no hi ha cap aliment que aporti tots i cadascun dels nutrients que el nostre organisme necessita. Si l’alimentació és variada, la vitamina, el mineral o la proteïna que falti en algun aliment, ens l’aportarà un altre i així, podrem aconseguir l’equilibri nutricional necessari.

En que es basa una alimentació equilibrada? En 3 principis bàsics:

  • 1. Cobrir les necessitats calòriques o energètiques de l'organisme
  • 2. Aportar els requeriments nutricionals necessaris
  • 3. Fer una alimentació variada, és a dir, menjar aliments de tots els grups

Requeriments nutricionals

L'organisme humà (com el de tots els animals) necessita l’aportació de nutrients i per altra banda d’energia i elements estructurals

Nutrients

Anomenem nutrients als elements continguts en els aliments que són necessaris per conservar la vida i la salut i que nosaltres no podem fabricar a partir d'altres components de la dieta, són les vitamines, minerals, alguns aminoàcids (parts senzilles de les proteïnes) que anomenem aminoàcids essencials i alguns àcids grassos de cadena llarga que també anomenem essencials. Cap d'aquests nutrients els podem fabricar i per tant els hem d'ingerir a partir de l'aliment que consumim. Però els aliments no són igualment rics en aquests nutrients i alguns dels aliments estan mancats d'un o altre nutrient. És per això que és imprescindible una dieta variada perquè el que no aporti un aliment ho aporti un altre.

Macronutrients

Per altra banda necessitem energia i components que anomenem estructurals, i reguladors, per poder funcionar i per poder incorporar la matèria que ens permet créixer quan estem en edat de creixença, i renovar teixits posteriorment.

En aquest àmbit trobem els macronutrients (mal anomenats nutrients), però així és com se'ls anomena tan sovint que s'ha incorporat la terminologia). Tots sabem com podem transformar per exemple una dieta massa rica en carbohidrats (o hidrats de carboni) en un greix no volgut que se’ns diposita allà on menys desitgem. Això és perquè podem fabricar greix a partir d’aquests carbohidrats.

Aquests macronutrients són necessaris en uns percentatges determinats, ja que cadascun d’ells té funcions fisiològiques diferents, les recomanacions han anat variant a lo llarg del temps, però sempre mantenint-se entre uns límits. Una de les recomanacions estableix les següents proporcions, emfatitzant algunes orientacions concretes com les d’augmentar el consum de verdures i fruita, la de peix sobre tot blau, reduir la carn vermella i prioritzar la carn blanca com el pollastre, el conill i el llom de porc, consumir lactis o derivats, alguns fruits secs, menjar llegum algun dia a la setmana, sempre que sigui possible prioritzar els cereals integrals i beure quantitat suficient d’aigua.

  • Hidrats de carboni ............. 50-60%
  • Greixos ........................................ 30-35%
  • Proteïnes ..................................... 10-15%

Varietat alimentària

Quan es diu que una alimentació saludable ha de ser variada, vol dir que ha d’incloure aliments de tots els grups segons la freqüència que s’exposa en la taula dels aliments. Una alimentació variada permet ingerir una àmplia gamma de nutrients.

Varietat alimentària

Font: Harvard T.H. Chan. School of Public Health

Per assolir aquest equilibri nutricional, és molt important no saltar-se cap àpat i fer una distribució adequada de l’energia i els aliments ingerits en cada menjar.

Es recomana repartir-los de la manera següent:

  • 25% per a l'esmorzar (pot fer-se en 2 àpats, en llevar-se i a mig matí)
  • 35% per al dinar
  • 15% per al berenar
  • 25% per al sopar

 

una alimentació saludable ha de ser:

  • Variada:
    tant en aliments com en tècniques de preparació
  • Moderada:
    cal adequar la quantitat de les racions a l'edat i a les necessitats individuals (ni carències, ni excessos)
  • Equilibrada:
    adequant la proporció entre els diferents aliments i el seu origen animal o vegetal
  • Satisfactòria:
    el plaer de menjar bé, cal aconseguir combinar el caràcter saludable de l’alimentació i gaudir del menjar.

L'alimentació mediterrània constitueix un model alimentari que reuneix totes aquestes característiques, i per això ha estat científicament reconeguda com a una de les maneres d'alimentar-se més saludables.

Seguretat alimentària

El Banc dels Aliments accepta, conserva i distribueix els aliments, seguint les pautes de les normatives de manipulació d’aliments establertes, per tal de garantir la seguretat alimentària.

A la Cimera Mundial de l’Alimentació celebrada a Roma l’any 1996, es va definir la Seguretat Alimentària (food security) dient que hi ha Seguretat Alimentària quan tothom, en tot moment, té accés físic i econòmic a una alimentació suficient, innòcua i nutritiva d’acord amb les necessitats i preferències alimentàries per a una vida activa i saludable. Aquesta definició correspon a una de les accepcions de seguretat alimentària. En anglès la confusió no es dóna perquè tenen dos paraules diferents (food security and food safety) però en català en ambdós casos es parla de seguretat alimentària.

Al Banc del Aliments tenim en compte la definició de seguretat alimentària (food safety) relacionada amb la manipulació, la preparació i l’emmagatzematge correctes dels aliments a fi d’evitar el risc de transmissió de qualsevol trastorn sanitari derivat dels aliments o de la seva incorrecta manipulació.

En l’acceptació de les donacions d’aliments el BdA es regeix per el document elaborat per: Agència Catalana de Seguretat Alimentària: Requisits de Seguretat Alimentària en la Donació d'Aliments. 2017.

Requisits de Seguretat Alimentària en la Donació d'Aliments. 2017.

Aquest document ha estat elaborat per l'Agència de Seguretat alimentària de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de recollir i harmonitzar els requisits de seguretat i d'higiene dels aliments que han de complir les entitats socials que intervenen en la donació dels aliments en les diverses modalitats.