Si vols rebre informació relacionada amb l'activitat del Banc dels Aliments de Barcelona, només has d'omplir el següent formulari:
El Banc dels Aliments va ser fundat l'any 1987, sent un dels objectiu principals, la lluita contra el malbaratament alimentari.
Els aliments havien de provenir dels excedents generats per la indústria agroalimentària i el seu destí havia de ser distribuir-los, a través d'entitats d’ajuda socials, per a fer-los arribar a persones en situació de precarietat alimentària.
En aquest sentit, podem considerar el BdA com una ONG pionera en la lluita contra el malbaratament a Catalunya. En els darrers anys, el BdA ha recuperat al voltant de 9,0 milions de quilos d’aliments anuals, una quantitat que permet considerar el BdA com l'ONG que més aliments recupera de Catalunya.
La recuperació d'aliments te dos efectes principals:
En la producció, la transformació i la distribució dels aliments recuperats s'ha emès ja CO2 equivalents que, si els aliments es llencen, és CO2 eq emès inútilment.
A partir d’això, l'any 2020 amb la recuperació de 10.774 tones d'aliments per part del Banc dels Aliments de Barcelona s'hauria evitat que l'emissió de 21.500 tones de CO2 fos inútil i serien al voltant de 32.200 tones si consideréssim les 16.097 tones d'aliments recuperades pels quatre Bancs dels Aliments de Catalunya.
Per tant, l'impacte de la recuperació d'aliments és molt positiu per al medi ambient.
En la producció d'aliments, la seva transformació, el seu transport i comercialització s'utilitzen recursos i energia, el que representa un impacte ambiental que es mesura en tones de CO2 equivalents. Si els aliments es malbaraten, s'ha malgastat energia. Per tant, recuperar-los per a l'alimentació humana fa que aquesta energia no es desaprofiti i representa un estalvi d'impacte ambiental i, per tant, una mesura per lluitar contra el canvi climàtic.
L'impacte ambiental correspon així al fet de què el CO2, que ja s'ha emès i per tant no podem dir que s'estalvia, no ha estat emès de manera inútil i, per tant, representa un impacte ambiental positiu.
Per tona d'aliment produïda s'hauran emès entre 1,93 i 2,54 tones de CO2 equivalent, en funció de les dades disponibles de diverses fonts (FAO, UE, Generalitat de Catalunya)* per la qual cosa si aquests aliments es malbaraten estaríem produint un impacte ambiental inútil, a més s'hauria emès CO2 durant la destrucció dels esmentats aliments.
Aquest impacte ambiental positiu de la recuperació d'aliments fa que amb la recuperació d'aliments no solament s'estigui treballant per assolir l'ODS 12, Producció i consum responsables, de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, sinó que també té un efecte sobre l'ODS 13, Acció pel clima.
* Dades FAO i Generalitat de Catalunya citades a: Treballem per l’aprofitament dels aliments 2017.
Descarregar PDF
Dades UE citades a la infografia del Parlament Europeu: Infografía: las cifras del desperdicio de alimentos en la Unión Europea (2017)
Més informació
Fins aquí hem parlat del CO2 eq que no s'ha emès inútilment. Però s'ha de considerar també que quan es destrueixen aliments s'emeten gasos d'efecte hivernacle. En un informe de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)* de l'any 2017 es donaven unes dades que no han estat actualitzades. L'informe calculava quants gasos s’haurien emès d’haver destruït les 8.553 tones d’aliments que el Banc dels Aliments de Barcelona havia recuperat l'any 2016. Això donava 2.276 tones de CO2 que no s’haurien emès a l’aire, però d’aquesta xifra descomptaven el CO2 emès en la gestió de la distribució i, per tant, l'estalvi net era d'unes 424 tones de CO2 equivalent. Aquesta xifra no es pot sumar a l'anterior esmentada en el requadre, perquè en el primer cas és CO2 no emès inútilment i en aquest segon cas és el CO2 directament no emès. En tot cas són dos aspectes que van en la mateixa direcció, la de tenir cura del nostre medi i lluitar contra el canvi climàtic.
El Banc dels Aliments treballa en els diferents canals de la distribució, recuperant aliments aptes pel consum humà i evitant que es malbaratin.
Relació d'algunes de les plataformes que treballen en l'àmbit del malbaratament alimentari i amb les quals el Banc dels Aliments de Barcelona està vinculat.
El Banc dels Aliments dona suport a l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, aprovada el 25 de setembre del 2015, a on es marquen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) –objectius universals, integradors i ambiciosos- entre ells, temes com la fam, la pobresa i el consum i la producció sostenible, que fan referència a les tasques pròpies del BdA.
Es d'especial interès l’objectiu 12 on es fa referència al Consum i producció responsables:
Abans del 2030 haver reduït a la meitat el malbaratament per capita a nivell mundial pel que fa al malbaratament a nivell de la comercialització i dels consumidors, i també es planteja disminuir les pèrdues al llarg de tota la cadena (producció, transformació, fabricants), encara que no especifiquen en quin percentatge.
Malbaratament d'aliments: S'entén per malbaratament alimentari tot aquell aliment inicialment destinat a l'alimentació humana què per una o altra raó acaba destinat a altres finalitats, malgrat gaudir de la salubritat necessària per a l'assenyalada finalitat original.
El malbaratament alimentari es produeix al llarg de tota la cadena alimentària des de la producció fins a les llars. La importància de les pèrdues a cada un dels nivells depèn del grau de desenvolupament dels països o zones. Així, en els països en desenvolupament, les pèrdues per problemes en la conservació i el transport dels aliments és molt més gran que en els països més desenvolupats, en canvi en aquests últims és a nivell de la comercialització, la restauració i a nivell de les llars on es produeix més malbaratament.
El malbaratament a nivell de les llars disminueix moltíssim en els països en desenvolupament.
La quantificació del malbaratament alimentari a lo llarg de la cadena alimentària es una dada difícil de quantificar i sovint es troben xifres molt contradictòries. Aquí reproduïm la que va estimar el projecte europeu FUSIONS. En les dades del projecte europeu (2012-2016) són les llars les que tenen una major responsabilitat en el malbaratament.
La millor manera de reduir el malbaratament alimentari és la prevenció i perquè aquesta sigui eficaç cal, a cada nivell (Llars, restauració i caterings, minoristes, majoristes, industries, producció):
Alguns exemples:
1. No fer una compra excessiva i /o compulsiva afavorida per les ofertes de 2 x 1 o de descomptes per volums grans que fan els supermercats, o simplement perquè es va a comprar amb gana.
Cal: Fer una llista de la compra basada en els menús previstos a la llar, anar a comprar sense fam i no fer cas de les propagandes que no s’ajusten a les necessitats de la llar.
2. No oblidar aliments en un racó de l'armari o de la nevera
Cal: Consumir abans el que està més pròxim a la data de caducitat o a la de consum preferent, fer rotació del que tenim als armaris i a la nevera, no llençar productes amb data de consum preferent superat sinó obrir-los i menjar-los ja si estan bé.
3. No menysprear allò que s’ha cuinat i que no s'ha consumit.
Cal: Posar als plats la quantitat que realment es pot/vol menjar, aprofitar les sobres per un segon àpat o per fer-ne una altra menja amb imaginació o simplement congelar les sobres per menjar-les un altre dia sense que s’eternitzin al congelador!
4. No menysprear parts de les verdures per temes d'hàbits o culturals
Cal: Aprofitar les parts de les verdures que de vegades es llencen, per exemple fer un saltejat verd d'enciam, uns farcellets verds de col, unes llenques blanques de bledes arrebossades...
Cal: Planificar menús, ajustar la mida de les racions i estimular als comensals que s'emportin el que no hagin consumit...
Les principals causes vindrien donades per dificultats en les prediccions en la demanda i canvis en les tendències del mercat, problemes d’infraestructures i logística, problemes en el transport, en particular en el control de la cadena del fred, criteris estètics
Cal: Millorar la planificació a tots els nivells, millorar infraestructures i processos inclosos els de conservació i augment de la vida útil dels aliments (fred, transformació), augmentar la comercialització de proximitat i la d’altres orígens de comerç just...
S'entén com la data que confirma la qualitat de l'aliment, és a dir, el temps en què el producte manté́ intactes les seves propietats organolèptiques i de seguretat alimentària. Passada aquesta data el producte alimentari no pot ser destinat al consum ja que la seva conservació́ o propietats no son segures.
Indica fins a quina data l’aliment conserva les seves propietats organolèptiques en el seu grau òptim. Passada aquesta data, segueix sent segur consumir-lo, sempre que s’hagi conservat d’acord amb les instruccions de conservació́ i l'envàs es conservi intacte.
Això significa que un producte és perfectament possible consumir-lo passada la seva data de consum preferent. Aquest petit canvi, evitaria una part important de malbaratament que es produeix.
Podeu trobar més detalls clicant aquí.
Tot i això, encara que la prevenció augmenti i per tant el malbaratament disminueixi, queden aliments que potencialment poden ser malbaratats, a aquests efectes cal seguir la Jerarquia de gestió dels aliments malbaratats.
Les accions per fer front al malbaratament es prioritzen segons la jerarquia de gestió dels residus alimentaris. En primer lloc, com hem dit, és primordial reduir la quantitat d’aliments descartats, és a dir la prevenció.
A continuació, en aquells casos en què no s’han pogut evitar, es tracta d’aconseguir el major aprofitament possible dels aliments.
En aquest sentit la Comissió Europea ha elaborat diverses directives per evitar la generació de residus, intensificant la seva reutilització i reciclatge per davant de l’abocador i la incineració, aconseguint d'aquesta manera afavorir l'economia circular.
A la directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i el Consell estableix l'ordre de jerarquies generals per qualsevol residu inclosos els alimentaris (prevenció, preparació per la reutilització, reciclatge, alta valorització, com l’energètica, eliminació.
A la directiva (UE)2018/851 del Parlament Europeu i del Consell s'estableix específicament que els estats membres hauran d’incentivar la recollida dels aliments no venuts a lo llarg de tota la cadena alimentària per la seva redistribució segura, també a organitzacions de beneficència. A més per reduir els residus alimentaris, diu la directiva, cal donar informació als consumidors del significat de les dates de caducitat i de consum preferent.
