-->

Aprofitant aliments

Més de 30 anys aprofitant aliments de manera solidària

El Banc dels Aliments va ser fundat l'any 1987, sent un dels objectiu principals, la lluita contra el malbaratament alimentari.

Els aliments havien de provenir dels excedents generats per la indústria agroalimentària i el seu destí havia de ser distribuir-los, a través d'entitats d’ajuda socials, per a fer-los arribar a persones en situació de precarietat alimentària.

En aquest sentit, podem considerar el BdA com una ONG pionera en la lluita contra el malbaratament a Catalunya. En els darrers anys, el BdA ha recuperat al voltant de 9,0 milions de quilos d’aliments anuals, una quantitat que permet considerar el BdA com l'ONG que més aliments recupera de Catalunya.


La recuperació d'aliments te dos efectes principals:

 

Evolució de les tones d'aliments recuperades pel Banc dels Aliments de Barcelona, des de l'any 2008 al 2018 procedents del malbaratament

Impacte ambiental evitat amb la recuperació d'aliments duta a terme pel Banc dels Aliments

El Banc dels Aliments realitza també una important tasca ambiental relacionada amb el malbaratament alimentari. S'estima que cada any pot representar un estalvi net de 424 tones de CO2 equivalents.

En la producció d'aliments, en la seva transformació, en el seu transport i comercialització s'utilitzen recursos i energia, el que representa un impacte ambiental que es mesura en tones de CO2 equivalents. Si els aliments es malbaraten, és energia malgastada. Per tant recuperar-los per l'alimentació humana fa que aquesta energia no es desaprofiti i representa un estalvi d'impacte ambiental i per tant una mesura per lluitar contra el canvi climàtic.

Amb la recuperació de 8.533 tones l'any 2016 s'estima (*) que el Banc dels Aliments estalviaria unes 2.276 tones d'emissions de CO2 equivalents. La xifra neta és però més baixa perquè la gestió de la distribució, principalment el transport representa també una despesa energètica que cal restar de la xifra anterior. Això ens deixa amb un estalvi net d'unes 424 tones de CO2 equivalent l'any 2016.

L'optimització de la distribució amb una descentralització podrà ajudar a millorar aquests valors augmentant l'estalvi d'impacte ambiental que realitza el Banc d'Aliments amb la recuperació d'aliments.

(*) IRTA. Impacte ambiental evitat en la recuperació d'aliments duta a terme per BdA. 15 de Maig de 2017.

Impacte ambiental

Programes d'aprofitament

El Banc dels Aliments treballa en els diferents canals de la distribució, recuperant aliments aptes pel consum humà i evitant que es malbaratin.

Tones recuperades a través dels diferents programes l'any 2018
  • Retirada de fruites i hortalisses (SERMA)

  • Transformació de fruita en sucs: fruita líquida

  • Recuperació i aprofitament d’aliments procedents de la indústria alimentària

  • Recuperació de minves als supermercats i mercats municipals

  • Recollida de producte fresc a Mercabarna

  • Recollida d’aliments cuinats però no servits de la Restauració i de fires i esdeveniments

Plataformes contra el malbaratamet

Relació d'algunes de les plataformes que treballen en l'àmbit del malbaratament alimentari i amb les quals el Banc dels Aliments de Barcelona està vinculat.

El malbaratamet al món i al nostre entorn

El malbaratamet al món i al nostre entorn

Agenda 20-30 de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides

Agenda 20-30 de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides

El Banc dels Aliments dona suport a l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, aprovada el 25 de setembre del 2015, a on es marquen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) –objectius universals, integradors i ambiciosos- entre ells, temes com la fam, la pobresa i el consum i la producció sostenible, que fan referència a les tasques pròpies del BdA.

Es d'especial interès l’objectiu 12 on es fa referència al Consum i producció responsables:

Abans del 2030 haver reduït a la meitat el malbaratament per capita a nivell mundial pel que fa al malbaratament a nivell de la comercialització i dels consumidors, i també es planteja disminuir les pèrdues al llarg de tota la cadena (producció, transformació, fabricants), encara que no especifiquen en quin percentatge.

Malbaratament al món, Europa, Espanya i a Catalunya Espanya Europa Món Catalunya

Definicions i com es pot mesurar el malbaratament alimentari

Directiva UE 2018/851 del Parlament Europeo i del Consell de 30 de maig de 2018 pel que es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre residus.
  • b) el punto 4 se sustituye por el texto siguiente:
    «4. “biorresiduo”: residuo biodegradable de jardines y parques, residuos alimentarios y de cocina procedentes de hogares, oficinas, restaurantes, mayoristas, comedores, servicios de restauración colectiva y establecimientos de consumo al por menor, y residuos comparables procedentes de plantas de transformación de alimentos;»
  • c) se inserta el punto siguiente:
    «4 bis. “residuos alimentarios”: todos los alimentos, tal como se definen en el artículo 2 del Reglamento (CE) n.o178/2002 del Parlamento Europeo y del Consejo (*), que se han convertido en residuos;
  • (*) Reglamento (CE) n.o178/2002 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 28 de enero de 2002, por el que se establecen los principios y los requisitos generales de la legislación alimentaria, se crea la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria y se fijan procedimientos relativos a la seguridad alimentaria (DO L 31 de 1.2.2002, p. 1).»;
Quin és el criteri que utilitzem al Banc d'Aliments?

Malbaratament d'aliments: S'entén per malbaratament alimentari tot aquell aliment inicialment destinat a l'alimentació humana què per una o altra raó acaba destinat a altres finalitats, malgrat gaudir de la salubritat necessària per a l'assenyalada finalitat original.

No s'utilitza una definició única de malbaratament alimentari:
  • En algunes definicions només es considera malbaratament alimentari aquells aliments que es perden en la comercialització i a les llars, i s’anomenen pèrdues si això té lloc a la producció i a la transformació
  • En d'altres es considera malbaratament les pèrdues des de la producció primària a les llars
  • De vegades el malbaratament alimentari inclou només les parts comestibles i de vegades també les no comestibles ( pinyols, ossos, clofolles, closques, pells...)
Per què és important la definició?
  • Si volem complir amb els objectius de reducció del malbaratament alimentari cal mesurar-lo de manera acurada i actualitzada. Per això els estudis comencen sempre definint el concepte que utilitzen, i per això la UE està preparant una proposta metodològica per a què tots els estats membres de la Unió facin servir les mateixes definicions i mètodes de mesura

A on es produeix el malbaratament alimentari

El malbaratament alimentari es produeix al llarg de tota la cadena alimentària des de la producció fins a les llars. La importància de les pèrdues a cada un dels nivells depèn del grau de desenvolupament dels països o zones. Així, en els països en desenvolupament, les pèrdues per problemes en la conservació i el transport dels aliments és molt més gran que en els països més desenvolupats, en canvi en aquests últims és a nivell de la comercialització, la restauració i a nivell de les llars on es produeix més malbaratament.

El malbaratament a nivell de les llars disminueix moltíssim en els països en desenvolupament.

La quantificació del malbaratament alimentari a lo llarg de la cadena alimentària es una dada difícil de quantificar i sovint es troben xifres molt contradictòries. Aquí reproduïm la que va estimar el projecte europeu FUSIONS, on el malbaratament a nivell de comercialització era més important que a les llars. En les dades del projecte europeu (2012-2016) són les llars les que tenen una major responsabilitat en el malbaratament.

 

Comparativa del malbaratament alimentari a les llars per zones geogràfiques
Font: a partir de les dades de: Pérdidas y desperdicio de alimentos en el mundo: alcance, causas y prevención. FAO 2011.

Veure PDF

Com reduir el malbaratament alimentari

Mesures per disminuir el malbaratament alimentari

La millor manera de reduir el malbaratament alimentari és la prevenció i perquè aquesta sigui eficaç cal, a cada nivell (Llars, restauració i caterings, minoristes, majoristes, industries, producció):

Mesures per disminuir el malbaratament

Alguns exemples:

A les llars

A les llars

  • 1. No fer una compra excessiva i /o compulsiva afavorida per les ofertes de 2 x 1 o de descomptes per volums grans que fan els supermercats, o simplement perquè es va a comprar amb gana.

    Cal: Fer una llista de la compra basada en els menús previstos a la llar, anar a comprar sense fam i no fer cas de les propagandes que no s’ajusten a les necessitats de la llar.

  • 2. No oblidar aliments en un racó de l'armari o de la nevera

    Cal: Consumir abans el que està més pròxim a la data de caducitat o a la de consum preferent, fer rotació del que tenim als armaris i a la nevera, no llençar productes amb data de consum preferent superat sinó obrir-los i menjar-los ja si estan bé.

  • 3. No menysprear allò que s’ha cuinat i que no s'ha consumit.

    Cal: Posar als plats la quantitat que realment es pot/vol menjar, aprofitar les sobres per un segon àpat o per fer-ne una altra menja amb imaginació o simplement congelar les sobres per menjar-les un altre dia sense que s’eternitzin al congelador!

  • 4. No menysprear parts de les verdures per temes d'hàbits o culturals

    Cal: Aprofitar les parts de les verdures que de vegades es llencen, per exemple fer un saltejat verd d'enciam, uns farcellets verds de col, unes llenques blanques de bledes arrebossades...

A la restauració

A la restauració

  • Les principals causes vindrien donades per dificultats en les prediccions en la demanda i canvis en les tendències del mercat, problemes d’infraestructures i logística, problemes en el transport, en particular en el control de la cadena del fred, criteris estètics

    Cal: Millorar la planificació a tots els nivells, millorar infraestructures i processos inclosos els de conservació i augment de la vida útil dels aliments (fred, transformació), augmentar la comercialització de proximitat i la d’altres orígens de comerç just...

Producció Transformació Comercialització

A la producció, transformació i comercialització

  • Cal: Planificar menús, ajustar la mida de les racions i estimular als comensals que s'emportin el que no hagin consumit...

Diferència entre consum preferent i data de caducitat

Diferència entre consum preferent i data de caducitat

Data de caducitat:

S'entén com la data que confirma la qualitat de l'aliment, és a dir, el temps en què el producte manté́ intactes les seves propietats organolèptiques i de seguretat alimentària. Passada aquesta data el producte alimentari no pot ser destinat al consum ja que la seva conservació́ o propietats no son segures.

Data de consum preferent:

Indica fins a quina data l’aliment conserva les seves propietats organolèptiques en el seu grau òptim. Passada aquesta data, segueix sent segur consumir-lo, sempre que s’hagi conservat d’acord amb les instruccions de conservació́ i l'envàs es conservi intacte.

Això significa que un producte és perfectament possible consumir-lo passada la seva data de consum preferent. Aquest petit canvi, evitaria una part important de malbaratament que es produeix.

  • Diferència entre consum preferent i data de caducitat
  • Diferència entre consum preferent i data de caducitat

 

Podeu trobar més detalls clicant aquí.

Jerarquia de gestió dels aliments malbarats

Tot i això, encara que la prevenció augmenti i per tant el malbaratament disminueixi, queden aliments que potencialment poden ser malbaratats, a aquests efectes cal seguir la Jerarquia de gestió dels aliments malbaratats.

Les accions per fer front al malbaratament es prioritzen segons la jerarquia de gestió dels residus alimentaris. En primer lloc, com hem dit, és primordial reduir la quantitat d’aliments descartats, és a dir la prevenció.

A continuació, en aquells casos en què no s’han pogut evitar, es tracta d’aconseguir el major aprofitament possible dels aliments.

En aquest sentit la Comissió Europea ha elaborat diverses directives per evitar la generació de residus, intensificant la seva reutilització i reciclatge per davant de l’abocador i la incineració, aconseguint d'aquesta manera afavorir l'economia circular.

A la directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i el Consell estableix l'ordre de jerarquies generals per qualsevol residu inclosos els alimentaris (prevenció, preparació per la reutilització, reciclatge, alta valorització, com l’energètica, eliminació.

A la directiva (UE)2018/851 del Parlament Europeu i del Consell s'estableix específicament que els estats membres hauran d’incentivar la recollida dels aliments no venuts a lo llarg de tota la cadena alimentària per la seva redistribució segura, també a organitzacions de beneficència. A més per reduir els residus alimentaris, diu la directiva, cal donar informació als consumidors del significat de les dates de caducitat i de consum preferent.

Jerarquia de gestió dels aliments malbarats

Documentació sobre el malbaratament alimentari