• Recuperar aliments aptes pel consum humà però no pels circuits comercials, evitant que es malmetin, sempre que conservin totes les propietats nutritives per l’alimentació humana.
• Destinar els aliments aconseguits a les xarxes d’entitats socials homologades, que disposen de centres de repartiment d’aliments, menjadors socials, centres d’acollida, residències, etc... destinats a persones o famílies en situació de pobresa i vulnerabilitat social.

Els aliments es distribueixen a les entitats que ho sol·liciten, i els reparteixen a persones o bé, els elaboren per ser consumits per col·lectius en situació de pobresa i/o exclusió social, derivades pels serveis socials.

Els serveis socials són els responsables d’avaluar la situació i les necessitats d’aquestes persones, donar-los el suport que requereixen i, en allò que no cobreixen, derivar-los a les entitats socials per a que aquestes supleixin aquests dèficits, en la mesura de les seves possibilitats.

En aquest sentit, el BdA supleix els dèficits dels serveis socials, contribuint a pal·liar la situació de vulnerabilitat en que es troben aquestes persones, entregant aliments; conscients que sols es cobreix en part, una de les moltes necessitats que tenen.

Posant en valor de mercat les 17.828 tones d’aliments distribuïts l’any 2018, el BdA va contribuir a ajudar a les persones ateses, en un estalvi en despeses en alimentació, de prop de 31 milions d'euros.

Tanmateix, el Banc dels Aliments recolza la iniciativa aprovada pel Parlament de Catalunya d’implementar la Renda Garantida de Ciutadania, de manera que no fos necessària la distribució d’aliments entre el col·lectiu de persones més vulnerables. La màxima ambició del Banc dels Aliments és la de no ser necessari.

La tasca del Banc dels Aliments es fonamenta en dos valors principals:

• La sostenibilitat, reduint el malbaratament alimentari al recuperar aliments vàlids pel consum humà, rebutjats al llarg de la cadena alimentària; aliments que o bé tindran un destí diferent del de consum humà o bé, amb més probabilitat, seran destruïts, amb les conseqüències ambientals que suposa.
  En aquest sentit, es contribueix a la fita establerta pel Programa General de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya, que estableix l’objectiu de reduir en un 50% el malbaratament alimentari de cara a l’any 2020; deu anys abans, que l’establert en l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
• La solidaritat, redistribuint els excedents alimentaris recuperats, a persones en situació de vulnerabilitat per contribuir a garantir un dret fonamental com és el de l’alimentació i l’accés a una dieta suficient, segura i saludable per a tothom. D’aquesta manera contribuïm a alleugerar les seves despeses en alimentació.

Es tracta d’organitzar i mantenir la solidaritat entre els donants, la ciutadania, les administracions, les indústries productores d’aliments, els productors del camp i les distribuïdores d’aliments, amb les entitats d’iniciativa social. Es a dir, establir un pont (el Banc dels Aliments) tècnicament eficaç i permanent per a la solidaritat alimentària, posant els excedents d’aliments i les donacions a l’abast de les persones necessitades, sempre de manera segura i amb aliments saludables.

Altres valors intrínsecs a la tasca del Banc dels Aliments són:

• L'equitat distributiva, els aliments han d’arribar a tothom que ho necessiti en igualtat de condicions i sense exclusions de cap mena. Aquest valor queda condicionat pels programes d’aliments que estigui acollida l’entitat que els reparteixi.
• La sensibilització i conscienciació sobre les situacions d’injustícia que es produeixen a la nostra societat, en especial les referides al malbaratament alimentari i la pobresa alimentària.
• La gestió fortament basada amb el voluntariat i el suport cívic o institucional que rebem.
• L’eficàcia en la gestió per tal d’optimitzar els recursos escassos dels quals disposem.
• La transparència en la gestió dels recursos.

• La gratuïtat, els aliments es distribueixen sense cap cost a les entitats socials que actuen sense ànim de lucre.
• Qualitat dels aliments: el Banc garanteix que els aliments emmagatzemats i distribuïts arribin en òptimes condicions de consum a les persones a que van destinats.
• Donar suport a les entitats socials que conformen la xarxa de repartiment d’aliments, sobre seguretat i higiene alimentària, gestió logística d’aliments, formació en nutrició, ajuda en dotar-los de recursos per disposar de xarxa de fred.

Recuperem fruites i verdures fresques directament del sector agrari donant sortida als seus excedents mitjançant el suport del SERMA; rebem productes de la indústria alimentària rebutjats pels circuits comercials; aprofitem les minves que es produeixen a MERCABARNA o als supermercats amb acords amb les cadenes de distribució; aprofitant menjar cuinat però no servit de la restauració, de restaurants, hotels, càtering, menjadors col·lectius, creuers,...; i col·laborant activament amb fires i esdeveniments per retirar el menjar exposat.

Aliments procedents de donacions de la ciutadania, sent en Gran Recapte l’esdeveniment més important; també les donacions que es fan mitjançant la Campanya de “La fam no fa vacances”, o d’altres campanyes com “Cap nen sense bigotis”, o la de “Illa Fantasia”, les recollides d’aliments que organitzen els empleats a les empreses, les que s’organitzen a les escoles,...

Aliments procedents de donacions monetàries que fa la ciutadania o les empreses no alimentàries per a que es comprin els aliments que es consideren més necessaris en cada moment i es puguin cobrir les despeses necessàries per fer-los arribar a les persones a que van destinats.

El Fons Europeo d’Ajuda a les persones desfavorides (FEAD) subvenciona el 85% del Programa de compra i subministrament d’aliments, que gestiona el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente mitjançant el Fondo Español de Garantía Agraria (FEGA). Els banc d’aliments són una de les Organitzacions Associades de Distribució (OAD) designades per aquest organisme.

El model es basa en un acord entre entitats socials i institucions públiques, que consisteix en que:

• Per repartir aliments cal que l’entitat d’iniciativa social estigui registrada en el RESES (Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials, del Departament de Treball, Afers Socials i Família) o el certificat similar.
• L’entitat ha de complir els requisits de les diferents normatives que afecten a la seva activitat i als programes d’aliments que reparteix, així com els compromisos d’actuació sol·licitats pel BdA.
• Són els serveis socials en primera instància, els responsables d’avaluar les necessitats de les persones, de fer el seu seguiment i de derivar-los a les entitats de repartiment d’aliments, si ho consideren necessari.
• Les entitats han d’estar fortament coordinades amb els serveis socials.

Tanmateix aquest model de distribució te una forta limitació, provocada per la debilitat i diferència de recursos disponibles de les entitats socials de repartiment. Les entitats distribueixen els aliments segons els programes disponibles al BdA a que s’han subscrit (secs, UE, fruita i verdura, xarxa de fred,...). De manera que les persones derivades pels serveis socials, en funció de l’entitat a que han sigut dirigides, no rebran ni la mateixa quantitat d’aliments ni seran de la mateixa qualitat, malgrat l’interès del BdA per evitar-ho.

• FECATBAL (Federació Catalana de Bancs dels Aliments)

  Creada al 2013 per coordinar les accions que es realitzen a nivell de Catalunya. La formen els quatre bancs existents en cadascuna de les demarcacions territorials que pertanyen. Permet sumar esforços front l’Administració, les empreses i la ciutadania.

• FESBAL (Federación Española de Bancos de Alimentos)

  Impulsada en el seu inici pel Banc dels Aliments de Barcelona, es va crear l’any 1996 amb el propòsit de coordinar i facilitar les relacions amb els organismes de l’Administració central i internacional, així com amb altres entitats no lucratives i empreses que operen en aquest àmbit. Avui en dia coordina l’actuació dels 55 bancs d’aliments (pràcticament un per província) que actuen a Espanya.

• FEBA (Federación Europea de Bancos de Alimentos)

  Es va fundar el 1986, impulsada per França i Bèlgica. En l'actualitat agrupa 256 bancs pertanyents a 21 països. Els Bancs dels Aliments a Europa any rere any milloren la seva gestió per aconseguir recuperar el màxim d’aliments i així incrementar les tones distribuïdes.

• GFN (The Global FoodBanking Networking)

  Fundada l'any 2006 pels bancs d'aliments de Mèxic, Feeding America, Food BanksCanada y Red Argentina de Bancos de Alimentos. Actualment GFN connecta i empodera a organitzacions a més de 34 països. Junts recuperen més de 426 milions de quilos d'aliments l'any, el que permet alimentar aproximadament 7,11 milions de persones.

  

Des de la seva creació el 1987, el Banc dels Aliments va iniciar de forma pionera i visionària la lluita contra el malbaratament, recuperant aliments que conserven les seves propietats nutritives per l’alimentació humana, que per diferents raons son rebutjats comercialment i que altrament acabarien a l’abocador.

En els darrers anys, més de 8.000 tones d’aliments han sigut recuperades abans de la seva destrucció i aprofitades pel consum humà.

La destrucció d’aliments te un important efecte nociu al medi ambient. L’Agència Catalana de Residus ha avaluat l’impacte ambiental dels aliments recuperats pel Banc dels Aliments Transparència l’informe emès ).

L’any 1986, Jordi Peix i Masip, en aquella època Director General d’Indústries Agràries i Alimentàries de la Generalitat de Catalunya, en un dels seus viatges oficials va tenir l’oportunitat de visitar el Saló Internacional de l’Alimentació a Paris. En el seu recorregut pel mateix li va cridar l’atenció un petit estand molt auster amb el rètol de Banque Alimentaire.

Allà es va assabentar que els bancs d’aliments s’havien iniciat l’any 1967, quan en John Van Hengel va crear e primer Banc d’Aliments a Fénix - Arizona (EUA); poc després es van estendre ràpidament per aquell país. Fins l’any 1984 no es va crear el primer a Europa, precisament el de París.

Una vegada coneguts els objectius de la organització i interessat en el projecte, en Jordi Peix va pensar que era necessari i perfectament realitzable a Catalunya. De retorn a Barcelona va iniciar les gestions per a fer possible la creació del Banc dels Aliments, a Barcelona, sota la figura jurídica de Fundació Privada, definint-se com a entitat d’interès general sense ànim de lucre.

És així com de forma pionera i visionaria, al maig del 1987, es va posar en marxa el primer Banc dels Aliments de tot l’Estat espanyol. Des de Barcelona, es va contribuir decisivament a estendre la organització en altres províncies i a impulsar la seva Federació (FESBAL)