Si vols rebre informació relacionada amb l'activitat del Banc dels Aliments de Barcelona, només has d'omplir el següent formulari:
El Banc dels Aliments de Barcelona no distribueix els aliments de forma directa als usuaris, sinó que proveeix d’aliments a la xarxa d’entitats d’iniciativa social que els reparteixen a les persones en situació de vulnerabilitat, derivades pels agents d’ajuda social públics i privats. Son aquests darrers els responsables d’avaluar les seves necessitats i de fer el seu seguiment.
Un dels eixos bàsics de l'actuació del Banc dels Aliments és el de combatre la pobresa alimentària.
A Catalunya l’any 2018, 1.606.835 persones, el 21,3% de la població, estava per sota del llindar de risc de pobresa, segons l’Idescat. Enquesta de condicions de vida. Aquest mateix any, els aliments distribuïts pels Banc dels Aliments de Catalunya, van ser destinats a 195.706 persones en situació de precarietat.
Taxa de risc de pobresa després de les transferències socials. Per sexe i grups d'edat.
La pobresa és la mancança dels recursos necessaris per poder tenir una vida digna; i la pobresa alimentària és la que no permet una alimentació suficient, segura i saludable.
La pobresa afecta i es manifesta en molts nivells de la vida de les persones: a l'habitatge i als seus serveis necessaris, a l’educació, a la sanitat, al treball, a l'alimentació, a la dependència i, a no menysprear, a la soledat que es dona en aquestes persones.
El Banc dels Aliments ajuda a pal·liar la pobresa alimentària, una part essencial de les necessitats bàsiques que han de cobrir les persones. De fet, segons la “Encuesta de Presupuestos Familiares (EPF), INE 2017”, l'alimentació i les begudes no alcohòliques suposen el 14,1% de la despesa de les famílies. Ara be, pel 20% de la població amb menys ingressos, la despesa en alimentació i begudes no alcohòliques suposa ja el 20,3% dels seus ingressos. www.ine.es/prensa/epf_2017.pdf
La pobresa te moltes causes, una de les més importants es la manca d'ingressos fixes que proporciona el treball digne. Ara be, la desigualtat social posa en evidència l'escandalosa distribució de la riquesa.
La desigualtat és l'accés diferencial als recursos entre ciutadans d'un mateix estat o entre diferents països. La desigualtat social s'esdevé quan membres de la mateixa comunitat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida. La desigualtat en la distribució de la riquesa, esdevé una de les conseqüències més escandaloses d'aquest fenomen.
Al mon 821 milions de persones pateixen fam i desnutrició (11% de la població mundial).
Font: El estado de la Seguridad alimentaria y la nutrición en el mundo 2018. FAO.
A Catalunya, el nombre de persones en situació de pobresa a l'any 2018, la xifra era de 1.606.835 persones, és a dir, el 21,3% de la població. Dins d'aquest col·lectiu podem diferenciar al segment definit com a pobresa severa, que està format per prop de 300.000 persones, que signifiquen el 5% de la població censada.
Com a referència, les persones en situació de vulnerabilitat o risc social que son ateses per les entitats que els hi arriba aliments dels bancs d'aliments de Catalunya, van ser 195.706 l'any 2018; això suposa atendre a dos terços del col·lectiu de població en situació de pobresa severa.
Els principals indicadors de la pobresa i l'exclusió social els elabora l'INE amb els criteris definits per la oficina de EROSTAT.
EAPN-ESPAÑA. 2017. L'ESTAT DE LA POBRESA A ESPANYA I A CATALUNYA
Taxa AROPE:
Indicador de Risc de Pobresa i/o Exclusió Social (At Risk Of Poverty and/or Exclusion)
Taxa de Pobresa Severa:
30% de la mitjana d'ingressos de la població. Any 2017, mitjana d'ingressos és de 14.230€. Definida pel llindar d'ingressos inferiors a 355€/mes.
Taxa de Pobresa:
Definida pel llindar d'ingressos inferiors a 609€/mes
Font: El estado de la pobreza. Seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España. 2008-2017.
Juan Carlos Llano Ortiz. EAPN-ESPAÑA, 2018.
Font: El estado de la pobreza. Seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España. 2008-2017.
EAPN-ESPAÑA, 2018.
L'indicador AROPE i el de la pobresa mesuren coses diferents, el primer mesura més la pobresa i/o l'exclusió en el seu conjunt i, el segons, sols es refereix a la pobresa.
A senyalar que la comparativa de dades per CCAA posa de manifest la desigualtat que existeix en termes de pobresa i/o exclusió social, entre els diferents territoris de l'estat i que, paradoxalment, les diferències s'han aguditzat en els darrers anys considerats de “recuperació econòmica”.
També es posa de manifest, que la Baixa Intensitat d'Ocupació de las Llars amb persones amb menys de 60 anys, a nivell d'Espanya és d'un 12,8% i a Catalunya del 8,8%, sempre amb dades del 2017.
La distribució de la riquesa a la societat posa de manifest la desigualtat existent entre la població i posa en evidència una de les principals causes estructurals de la pobresa que pateix una important part de la població.
A efectes il·lustratius, presentem aquí dades rellevants d’un dels estudis de referència mundial sobre la distribució de la riquesa al mon.
Aproximadament l'1% de la població acumula el 49% de la riquesa del planeta
L'Alimentació és un dels drets fonamentals de les persones. Així ho estableix la Declaració Universal de Drets Humans, en la primera part de l'article 25:
"Tota persona te dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials."
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, com un ideal comú de tots els pobles i nacions.
En el seu article 25 es reconeix el dret de les persones a un nivell de vida adequat, sent l’alimentació un dels requisits bàsics.